TEORIA DEL COLOR
Rosa: El color rosa és el color de la delicadesa, de la tendresa, en l'actualitat el rosa es relaciona amb les coses femenines però en l'antiguitat el blau és relacionava amb les coses femenines i el vermell amb el masculí, i el com que el rosa no deixa de ser un vermell fluix així que s'associava molt amb el masculí.
El rosa es relaciona amb les persones somiadores.
Blau: El color blau és associat a el femení. És el color de les bones qualitats, de la simpatia, de l'amistat, de la bondat, i de la fidelitat (per això a les bodes té un paper bastant important). És associat a la infinitat (el cel, el mar...).
El blau ultramar és el pigment més comú del món, ha arribat a costar 15.200 eur/kg, s'extreia de lapislàtzulis. És el color de la Pau. Europa està representada en blau, ja que quan es va fer la bandera de les olimpíades (cada anell representa un continent) es va escollir el blau per Europa, per què era el continent que més diferències tenia (religions, pensaments, ideologies...)
Groc: És el color més contradictori.
A la psicologia es relaciona amb l'optimisme, l'alegria... També és el color de l'avarícia, i de la traïció. Està relacionat amb els artistes i l'art. Però el groc al teatre dóna mala sort.
Vermell: El color de la passió, caràcter, força, associat als reis, al comunisme, és el color que més es repeteix a les banderes, color de l'alegria però també del perill.
Des de l'antiguitat és associat amb el luxe, ja que s'extreia de (la cotxinilla, insecte) i resultava bastant car... El vermell és associat amb el masculí.
És un color que està amniprescindent en la publicitat, ja que és molt cridaner i capta molta atenció.
Verd: És associat amb la fertilitat, la naturalesa, la primavera, és un color que trobarem quasi sempre als paisatges i es relaciona amb la pau i la serenitat (per això es relaciona amb la natura). És el color de l'esperança ("verde esperança").
Encara que el verd també es relaciona amb les coses verinoses, es considera un color inhumà, ja que no existeix cap mamífer verd quan pensem en personatges surrealistes (zombis, dragons, bruixes, etc.) Els relacionem amb el verd.
Negre: El color negre és el color dels finals, també és el color de la mort i del dol, també és el color de la moda i de l'elegància.
Fins a 1900 les núvies vestien de negre en comptes de blanc, això és pel fet que en aquell temps les bodes no eren per amor sinó per convivència, llavors per tancar negocis es vestien de negre.
Es el color més objectiu, representa lo viril, lo poderós i la serietat.
Blanc El color blanc segons el simbolisme és el color perfecte, ja que no existeix cap connotació negativa per a aquest color. És el color de la llum, de la puresa, de la veritat.
La pintura que més es fabrica és el color blanc ja que és molt usat entre els artistes a les seves obres. Té la capacitat de transformar colors, és el color dels déus, dels àngels, de la perfecció, del bé, la innocència, i en el camp de la política es relacionava amb la rendició, d'aquí ve la bandera blanca.
Violeta: El violeta és un color que uneix el vermell i el blau (masculí i femení) això el fa un color bastant ambigu.
Encara que en el passat era el color del poder, vestir amb una capa porpra donava molt més prestigi que vestir amb or.
És el color de l'homosexualitat, en l'antiguitat quan ser homosexual estava penat, les persones homosexuals es posaven una peça violeta per reconèixer-se entre ells.
Taronja: És un color molt exòtic, sobretot pels europeus fins que no va arribar el fruit de la taronja no li posaven nom a aquest color (se li anomenava vermell-groguenc), així que es diu que s'anomenava així a aquest color gràcies a la taronja (el fruit).
És un color que uneix i harmonitza, neix a la Índia i està molt relacionat amb el budisme i amb l'espiritualitat d'aquesta religió.
És un color molt cridaner, és el color que menys seriós ens prenem així que no és molt emprat ni pel luxe ni per a les coses prestigioses.
És el color del perill, el taronja ens alerta (les armilles salvavides, les llums intermitents dels cotxes, la llum ambar dels semàfors, etc.)
MarróÉs el color que menys apreixem, però el que més present està en el nostre dia a dia en el nostre voltant.
Representa les coses corrents però a la vegada el que és acollidor (els mobles de fusta, el que és rústic, el cuir, etc.)
: