arquitectura
ESTILS ARQUITECTÒNICS AL LLARG DE L’HISTÒRIA
ARQUITECTURA HEL·LENÍSTICA
(323)
L'art hel·lenístic és una fusió de l'art grec amb les cultures d'altres països que estaven dominats per Grècia. Per això, les obres hel·lenístiques es troben a Àsia i Àfrica.
Aquesta arquitectura es caracteritza per les seves grans i sòlides edificacions, cosa que permet que algunes segueixin en peu actualment
arquitectura de l'àntiga roma
(350)
arquitectura de l'àntiga grècia
L'arquitectura clàssica abasta els segles V i IV aC. Aquest tipus d'arquitectura es divideix en arquitectura de l'Antiga Grècia, arquitectura a l'Antiga Roma i arquitectura hel·lenística.
(400)
arquitectura islàmica
En aquests edificis la columna, l'arc i la cúpula són tres característiques que donen bellesa i originalitat. Els materials més utilitzats són: el maó, el guix, la fusta i la pedra.
(900)
Arquitectura romànica
El més utilitzat són els elements geomètrics més senzills de cada cultura, el que, a la fi, crea edificis d'aparença sòlida i senzilla.
(1100)
Arquitectura gòtica
(1300)
A Espanya destaca el camí de Santiago i les ciutats comercials de la Corona d'Aragó i es comencen a construir catedrals en diverses ciutats espanyoles.
Arquitectura renaixentista
Aquesta arquitectura estava sostinguda per dos pilars: el classicisme i l'humanisme. A més, va produir innovacions en les tècniques i els materials de construcció i en el llenguatge arquitectònic.
(1500)
arquitectura barroca
Les característiques de l'arquitectura barroca són: la grandiositat i el luxe; el dinamisme, que dota els edificis de moviment; l'ús de les formes clàssiques però transformades; voltes i cúpules ovalades; i l'ocupació de molts elements decoratius.
(1650)
Arquitectura neoclàssica
(1820)
L'arquitectura neoclàssica es caracteritza per contenir línies arquitectòniques simètriques; li agrada la senzillesa i predomina l' arquitectònic enfront del decoratiu; i dóna feina elements bàsics de l'arquitectura clàssica com columnes, voltes, cúpules, etc.
Arquitectura moderna
L'arquitectura moderna es caracteritza per la simplificació de les formes, per l'absència d'ornament i la renúncia a la composició clàssica, que va ser substituïda per tendències com el cubisme, l'expressionisme, el futurisme, etc.
(1920)
Arquitectura postmoderna
(S'inicia el 1950 fins als nostres dies)
L'arquitectura postmoderna es caracteritza per donar-li importància a la façana; ús de llum neó; ús de colors forts i que contrasten els detalls; ús de motllures, cornises; ulls de bou i perforacions simbòliques, etc.
ARQUITECTURA CONTEMPORÀNIA DE BARCELONA
Des de la construcció del pavelló Alemany a Barcelona de Mies van der Rohe per l’exposició Internacional en 1929, Barcelona ha estat a la avantguarda de l'arquitectura moderna. L’edifici de Mies van der Rohe és un dels primers edificis moderns a Europa.
Els canvis de l’estil van portar amb ell l’evolució del funcionalisme que és especialment significatiu a Barcelona.
Fins 1920, Barcelona havia estat totalment dominat per l’Art Nouveau (anomenat modernisme català.) Amb el que el funcionalisme va arribar un estil que era al mateix temps clàssic i modern, però abans de res va ser radicalment oposat a l’estil barroc i a l’estil d’ornaments de l’Art Nouveau.
En molts sentits la celebració dels jocs olímpics en 1920 va significar l’inici d' una nova era per Barcelona, en els anys anteriors als jocs Olímpics, Barcelona va entrar en un procés de construcció, que en realitat, encara continua.
Antigues zones industrials es van rehabilitar, parcs nous es van dissenyar i un total de més de 300 nous edificis van ser planejats per al voltant de 150 arquitectes.
Els edificis construïts durant l’última dècada fan referència a corrents de l’art modern com el cubisme, el neoplasticisme o el futurisme.
EDIFICIS D’ARQUITECTURA CONTEMPORÀNIA A BARCELONA
1. hotel W de Ricard Bofill
Paseo Juan de Borbón, Barcelona.
L'arquitecte Ricard Bofill és també dissenyador de la Terminal 1 i 2 de l'aeroport de Barcelona i el Teatre Nacional.
A l'estranger té entre altres coses construïdes, les aclamades Bodegues de Chateau Lafite Rothschild.
2. La torre de telecomunicacions de Santiago Calatrava
​
Via Olimpica, Montjuïc
​
La torre de comunicacions, ubicada a Montjuïc, és una estructura tan singular com estèticament bella. Es pot veure des de molts punts de Barcelona i és un dels principals atractius arquitectònics de la ciutat.
La base de l'antena pot ser vista com un homenatge a l'arquitecte local Antoni Gaudí.
Aquesta torre és distingeix pel seu disseny innovador que recorda a la silueta d'un atleta que portava la flama olímpica.
3. Mercat de Santa Caterina, Miralles & Tagliabue
Avenida de Fransec Cambó 16, Born.
Aquest mercat va ser el primer mercat cobert construït a Barcelona (1848), es va construir en el mateix lloc després de la demolició del convent de Santa Catalina.
La idea de la complexa estructura del sostre és treta de l'escola d'Antoni Gaudí de la Sagrada Família, l'estructura té forma d'un paraboloide hiperbòlic, una de les formes favorites geomètriques de Gaudí.
Rendeix homenatge al treball de Gaudí i a l'ús de la ceràmica, el sostre ondulat i multicolor, representa els "llocs" representatius del mercat.
4.Torre Agbar, Jran Nouvel
Av. Diagonal 211, Sant Martí
L'edifici ha sigut utilitzat com oficines pel subministre d'aigua de Barcelona, però es convertirà en un hotel de luxe en els pròxims anys.
Aquesta torre va ser acabada en 2005, mesura 144 metres d'alt i té 38 pisos, sorprèn la seva forma arrodonida que en principi ens fa pensar en les torres de la sagrada família, la seva "doble pell" de persianes de vidre graduables que passen progressivament del vermell al blau gràcies a 4500 leds i a un sistema de software i de hardware.
5. Museu d art contemporani de Barcelona (macba), Richard Meier.
Plaça dels Àngels, Raval.
L’arquitecte nord-americà Richard Meier va construir el Museu d’Art Modern de Barcelona en 1995. El museu és un edifici blanc característic, les seves línies modernes, la seva blancura resplendent i les seves dimensions colossals que contrasten de forma molt marcada amb el barri històric en el que es troba.
6.Pabelló de Barcelona. Mies van der Rohe
Avenida Francesc i Guàrdia 7, Montjuïc
Es va construir en 1929 per representar a Alemanya en l’Exposició Internacional de Barcelona. Encara que tingui quasi un segle, sembla molt més contemporani que molts dels edificis que s’han construït després.
Al final de l’exposició el van desmontar, però ha aportat tant a l’història de l’arquitectura que un grup d’arquitectes catalans va decidir reconstruir-lo de manera idèntica que en els anys 80.
7.Disseny Hub, mbm architectures
Plaça de les Glòries Catalanes 27, Sant Martí.
Mentres que la seva veïna la Torre Agbar destaca per la seva verticalitat, el museu del disseny destaca per la seva horitzontalitat.
La seva construcció va ser un veritable desafiament ja que tractava en crear un edifici representatiu de la seva funció, que al mateix temps, oferís un espai suficientment neutre per no robar protagonisme a les obres exposades.
8.Mercat dels encants, Fermín Vázquez
Calle Castillejos 158, Sant Martí
És un dels mercats de articles vells d’Europa. És celebrava al aire lliure i de manera més bé desordenada fins que a l’any 2008, l’ajuntament va decidir organitzar un concurs d’arquitectura per construir una estructura permanent que albergués el mercat. El projecte guanyador rendeix homenatge a la història dels encants convertint-ho en un espai obert i dotant-ho d’una immensa teulada de disseny futurista.
9.Palau Sant Jordi, Arata Isozaki
Via Olimpica, Montjuïc
Està considerat com una obra mestra de l’arquitectura moderna.
És va inaugurar en 1990 i va servir de sala principal en els jocs Olímpics de 1992.
Avui en dia aquest espai s’utilitza per numerosos esdeveniments com per exemple, concerts, gràcies al seu gran aforament i a la seva acústica excepcional.
10.Edifici Forúm, Herzog & De Meuron
Carrer Beat Oriol, Montcada i Reixac
Aquest edifici triangular que sembla surar sobre el sòl sense cap suport (només uns pocs pilars suporten el seu pes.)
Va ser l’edifici principal dissenyat per al festival cultural. Forum 2004, és un espectacular edifici triangular en blau inspirat en el Mar Mediterrani.
Està dissenyat per dos arquitectes suïssos Herzog y de Meuron
11.Les arenes, Richard Rogers
Gran Via de les Corts Catalanes
Les Arenes, una antiga plaça de toros. És va aixecar més de 5 metres i es va convertir en un centre comercial modern.
Amb restaurants, tendes, cinemes y un museu. Pot disfrutar d’espectaculars vistes desde el sostre.
12. Torre de gas natural, Miralles & Tagliabue
Passeig de Salvat Papasseit
Aquest edifici fet d’acer i cristall atreu a molts visitants en Barcelona amb la seva estructura controversial un llarg “braç” de vidre, surt de la torre principal que dona la impressió que esta suspès en l’aire.
Va ser construït en 2007 per dos dels arquitectes més populars de Barcelona de les últimes dècades.
En els edificis es troben les oficines principals de Gas Natural.
13.Hotel me, Dominique Perrault
Plaza del Gas Barcelona
L’hotel ME comparteix varies característiques amb l’edifici de Gas Natural, un gran cup i un paralelepípedo rectangular serveixen de contrapès a aquesta torre gran i enriquir els seus volums.
14.Centro de convenciones del Forúm
Carrer de Pere IV 272, Sant Martí
Aquest edifici gegantesc de més de 22.000m2, es va construir en l’any 2004 amb l’objectiu d’albergar el Fòrum universal de les cultures organitzada per la Unesco.
El propòsit de l’arquitecte era de que entri tanta llum com fossi possible i crear un diàleg amb l’entorn exterior.
El resultat és molt agradable i s’armonitza a la perfecció amb els altres edificis del barri del Fòrum.
15.Torre fira, Toyo Ito
Plaza Europa 45-47; L’Hospitalet de Llobregat
Aquesta torre ha guanyat el premi al millor gratacel del mon. Esta situada en l’Hospitalet de Llobregat, en les afores de Barcelona.
L’arquitecte japonès que la va dissenyar és va inspirar de la forma de les flors de lotus, però al mateix temps la va dotar d’un aspecte vanguardista en el fons.
.jpg)
​
16.Pont de bac de roda, Santiago Calatrava
Carrer de Felip II, Sant Andreu
Aquest pont blanc de Barcelona que va rebre el premi FAD d’arquitectura en 1987, es va inspirar en les línies corbes del cos humà.
Es va construir per crear un camí per sobre d’una via fèrria, però també per unir el barri de Sant Andreu amb la resta de la ciutat i donar-li una imatge més moderna.
URBANISME
Actualment
Avui en dia més de la meitat de la població mundial, viu en àrees urbanes. A meitat del segle aconseguirà el 70% però fa només 10 anys 2/10 persones vivien en ciutats i abans d'això inclús menys.
HISTÒRIA DE L'URBANISME
Al principi de la història de la humanitat els humans eren caçadors i recol·lectors, anaven canviant sovint de lloc a la recerca de menjar, però fa 10.000 anys els nostres ancestres van començar a aprendre els secrets del cultiu selectiu i tècniques agrícoles rudimentàries. Però per primera vegada la població podia cultivar en lloc de buscar menjar i això va donar peu al desenvolupament de poblats semipermanents.
Eren semipermanents ja que al principi els pobles havien de traslladar-se al cap d'uns anys al quedar-se sense terra cultivable, només amb l'arribada de tècniques com el reg i el llaurat de la terra fa uns 5.000 anys, la gent va poder dependre d'una provisió de menjar estable i a llarg termini, fent possible els assentaments permanents.
I donat a l'excedent de menjar que van generar aquestes tècniques ja no feia falta que tots es dediquessin a la ramaderia i això va permetre el desenvolupament d'altres oficis especialitzats i per tant el desenvolupament de les ciutats.
Amb les ciutats produint excedents de menjar, eines, utensilis i altres béns, ara existia la possibilitat del comerç i la interacció a majors distàncies.
En florir el comerç, el van fer també les tecnologies que el facilitaven com cotxes, vaixells, carreteres i ports.
Naturalment, aquestes coses requerien encara més mà d'obra per ser construïdes i mantenides, pel que més persones van emigrar del camp a la ciutat a l'haver-hi disponibles més treballs i oportunitats.
Si pensem que les ciutats modernes estan superpoblades, deuríem saber que algunes ciutats en el 2.000a.C duplicaven la densitat de població de Shangai o Calcuta.
Una de les raons era que no hi havia molts mitjans de transport disponible, per tant havia de poder-se caminar per totes parts, incloent als pocs focs d'aigua neta que existien llavors.
El territori de la ciutat estava encara més restringida per la necessitat de muralles per defensar-la delsatacs, l'imperi romà va ser capaç de desenvolupar infraestructures per vèncer aquestes limitacions, però a part d'això, les ciutats modernes tal com les coneixem no existien fins a la revolució industrial, quan la tecnologia empleada a gran escala va permetre a les ciutats expandir-se i integrar-se, creant departaments de policia, bombers i sanitat, així com carreteres i més tard distribució d'electricitat, així que la pregunta seria: Quin és el futur de la ciutat?
La població mundial supera els 7000 milions i s'estima que abasti els 10.000 milions, la majoria d'aquest creixement es donava en les zones urbanes dels països més pobres.
Per a què el món canviï:
1-El món hauria de trobar la manera de produir menjar suficient, sanitat i educació per a tots.
2-El creixement hauria de donar-se de manera que no danyi la terra, que ens aporti els béns i serveis que mantenen a la humanitat, la producció podria traslladar-se a les granges verticals, gratacels amb jardins als terrats, i estacionaments buits enmig de les ciutats.
3-L'electricitat procedirà cada vegada de diverses fonts d'energia renovable.
4-En lloc de llars familiars, és construirà més residències verticals.
Podríem arribar a veure edificis amb tot el que la gent necessita per a la seva vida diària i també ciutats més petites i autosuficients centrades en la producció local i sostenible.
El futur de les ciutats és divers, mal·leable i creatiu, no desenvolupat ja en una sola indústria sinó reflectit en un món cada vegada més connectat i global.
MILLORES
EVOLUCIÓ DE L'URBANISME
URBANISME MODERN
Es pot definir com un moviment que desitja la continuïtat de la planificació urbana moderna originada al segle XIX.
​
EVOLUCIÓ DE L'URBANISME
Una ciutat es defineix com a tal quan compren un nombre elevat de població, agrupa àrees de residència, edificis i espais públics, La seva evolució es remunta als primers assentaments humans produïts per les necessitats.
Les ciutats només van poder aparèixer quan la gent va aprendre a com establir-se i viure a un lloc.
PLANIFICACIÓ URBANA
Tracta d'investigar i analitzar la imatge urbana existent (immediata i mediata). També d'identificar àrees potencials naturals existents, o en el seu defecte localitzar àrees en potencia pel desenvolupament de l'arquitectura.
-És l'especialització que realitza l'urbanista, l'enginyer, l'arquitecte... és una tècnica de l'urbanisme que estableix un model per organitzar un barri, un municipi... ordena d'una manera exacta els espais, és important conèixer l'estructura de la propietat, ja que la planificació estableix decisions que afecten el dret d'aquesta.
